divendres, 5 d’agost del 2016

Operació tornada. Arribada. Bernat

Benvinguts a la última entrada d'aquest viatge! Vaig arribar el dia 3 d'agost a Barcelona així que els dos ja hem acabat aquest gran viatge. Ara és temps de ordenar records i fotos que n'hi ha un munt i passar el temps amb la família i els amics! Deixo el mapa complet del meu itinerari amb les dues últimes ciutats que he visitat; Ginebra i Lió. En total han sigut 67 dies!


Ruta completa. 
Volem dir moltes gràcies a tots els que ens heu seguit pel blog.  S'ha agraït molt els vostres ànims per les diferents xarxes socials que ens ha permès mantenir-nos en contacte i fer que ens sentíssim sempre acompanyats. També donar les gràcies a tots els que hem compartit el viatge en algun moment i l'ha fet molt més apassionant. Acabem amb una frase que ja vaig sentir durant el viatge i trobo molt encertada: 

"Viatjar és un exercici amb conseqüències fatals pels prejudicis, la intolerància i la estretor de la ment." 


Mark Twain. 








diumenge, 31 de juliol del 2016

Operació tornada, entrada 5, Bernat

Hola de nou i benvinguts a una de les últimes entrades. Això ja s'acaba!

Des de l'anterior entrada he estat a Àustria, Alemanya i Suïssa. Quins països tan bonics, hi ha tantes coses per veure... Però aquí la vida no val el mateix que al sud est asiàtic.. (com podreu imaginar) així que no m'entretinc massa. Tot i així aprofito el temps tan com puc! Actualitzem el mapa i passem a veure algunes fotos de les ciutats on he estat.



VIENA, ÀUSTRIA

Viena està molt a prop de Bratislava, la ciutat d'on venia, però l'idioma és totalment diferent. Aquí em vaig trobar a moltíssims turistes espanyols i d'altres nacionalitats europees que estan fent l'InterRail, així que em trobava amb molta gent que estava viatjant per aquests països igual que jo. En quan a la ciutat, és preciosa i plena d'edificis que semblen, o eren, palaus. 

Un dels palaus ara museu.

Òpera de Viena.

SALZBURG, ÀUSTRIA

Salzburg encara em va agradar més. Potser al ser més petita i rodejada de muntanyes la fa més encantadora i tranquil·la. Com que la temperatura és perfecte i el paisatge tan bonic vaig aprofitar per anar a córrer una mica fins arribar al palau de Hellbrunn on es va rodar la pel·lícula "Sonrisas y lágrimas", que en anglès és "Sound of music". Es veu que ve de lluny això de inventar-nos els títols de les pel·lícules. 

Vistes des d'un dels turons.

Carres de la ciutat.
MUNIC, ALEMANYA

El centre d'aquesta ciutat també és molt interessant, però diria que el més famós és el que en diuen l'or líquid! Bé, ningú es pren una cervesa a la rambla de Barcelona, jo tampoc ho vaig fer al centre de Munic. Però sí que en vaig provar alguna i evidentment boníssima! Munic és enorme i vaig preferir sortir a les afores per visitar altres llocs també molt interessats, el castell de Neuschwanstein i el camp de concentració de Dachau. 

Vista del castell

Entrada del castell

Camp de Dachau.

Palau de Nymphenburg.

Ajuntament de Munic.
CONSTANÇA, ALEMANYA

Aquest poble situat a la frontera entre Suïssa i Alemanya està a la vora del llac que li dóna el nom i a la vista dels Alps. Per arribar-hi l'autocar va entrar en un vaixell transbordador i el viatge en sí ja va valer la pena.
Vista del poble

Vista de la catedral

BASILEA, SUÏSSA

La meva intenció era passar per Zuric però per motius logístics no va poder ser. Així que va "tocar" la ciutat de Basilea i també l'he trobat molt bonica. Per Suïssa aniré pràcticament volant perquè és un dels països més cars del món i a sobre he vingut en cap de setmana i en plena celebració del dia nacional! Fantàstic! Let's blablacar.

Riu de la ciutat

Un carrer

I fins aquí la entrada! Ens veiem a la setmana entrant i potser ja la pròxima actualització serà des de Barcelona. Una abraçada a tots i bones vacances aquells que ja les estigueu gaudint!
Bernat

dilluns, 25 de juliol del 2016

Operació tornada, entrada 4. Bernat

Bona tarda a tots!! Uf quina calor fa aquí!! A mesura que vaig anant cap al sud va fent més xafogor! Senyal de que ja estic més prop... Ja falta poquet! Aquest cop faig l'entrada des de Viena per explicar-vos per quines ciutats he anat baixant. Ara em trobo amb els Alps davant i estic estudiant la ruta.. Nord d'Itàlia o sud d'Alemanya? S'accepten propostes! Per ara deixo el mapa actualitzat.

Ruta

TALLIN, ESTÒNIA

Bé comencem per Estònia, primer país Europeu que vaig arribar. Quants canvis. Pagar amb euros i oblidar-se de fer conversions. Entrar a un país sense visat i oblidar-se d'ambaixades! Menjar, zona horària... Tot molt més com a casa. Vaig arribar directament a Tallin, una ciutat medieval molt bonica amb molt bon ambient. Com que he passat per vàries ciutats penjaré només un parell de fotos de cada una d'elles. 


Una de les vistes de la ciutat des de la torre de l'església.

Torres de la muralla que rodeja el casc antic.

RIGA, LETÒNIA

En els països bàltics he anat fent via i només he visitat les seves capitals. Com que són països relativament petits els viatges entre capitals són molt freqüents i doncs és molt fàcil trobar connexions amb autobús. De fet la majoria de turistes amb qui he parlat també feien pràcticament la mateixa ruta que jo. Riga és una ciutat també amb molta història i s'hi conserven edificis molt antics.
Ajuntament de Riga.

Vista de la ciutat des de l'altre banda del riu.
VÍLNIUS, LITUÀNIA

Després de passar per aquests tres països ja no tindré més embolics amb quin és el del nord i quin és el de sud... Però la veritat és que són ciutats força similars amb un casc antic emmurallat. Tot i ser Europa té moltes similituds amb Rússia, es clar s'estan tocant. L'idioma, tal i com el sento jo, sembla el mateix, i el menjar també és força similar amb les típiques empanades de carn amb patata, ceba o pastanaga.
Una de les esglésies catòliques.


 Plaça major.

VARSÒVIA, POLÒNIA

A Polònia ja es veu una mica més la diferència. Aquí són majoritàriament catòlics així que ja vaig deixar enrere les esglésies ortodoxes amb les seves celebracions tan curioses. I faig referència a aquests temples perquè aquí hi ha tantes que es podria comparar ben be amb Roma. Varsòvia també té el casc antic emmurallat amb restes de la muralla i fortaleses i a les afores de la muralla es poden trobar grans parcs amb magnífics palaus. 
Una de les entrades de l'antiga muralla.

Un dels Palaus.

CRACÒVIA, POLÒNIA

Cracòvia ha estat una de les ciutats que més m'ha agradat. L'ambient és immillorable i també és molt bonica. A més té moltes coses importants per veure i és una ciutat amb una història molt important. Sense que jo ho sabés vaig arribar a la ciutat a una setmana de que el Papa vingués ja que es celebra la jornada jove i la ciutat està plena. La feina va ser meva per trobar un hostel amb un llit lliure. Però el vaig trobar i vaig estar molt bé.
Torre del rellotge a la plaça major.

Plaça major de Cracòvia.

Castell de Cracòvia. 

MINES DE SAL

Una de les atraccions turístiques a les afores de Cracòvia son les mines de sal. Vam baixar fins a 135 metres per veure els túnels i les sales que s'hi amaguen dins. Vam visitar una petita part dels més de 200km de túnel excavat, i durant el recorregut vam veure representacions de com treballaven per extreure sal. Hi ha sales ben decorades pels propis miners. Semblaven les mines de Moria. Allà va ser graciós quan vaig veure tantes mesures de seguretat i recordava una cova de Myanmar que no tenia res de seguretat i fins i tot va saltar la llum d'aquella precària instal·lació elèctrica.

Església dins la mina.

AUSCHWITZ

Una parada obligada si es passa per Cracòvia és el camp de concentració nazi Auschwitz. He tingut mala sort en el sentit que al estar tan plena la ciutat, han organitzat una visita exprés del camp duran aquesta setmana i no he tingut l'oportunitat de veure-ho com caldria. Tanmateix vaig poder veure la gran extensió que ocupava aquell camp. Es important visitar-ho perquè perduri en la memòria tot el que va passar. Durant aquest viatge he passat per molts llocs amb capítols foscos de la humanitat, des dels camps de Polònia nazis als camps de Cambodja del règim de Pol Pot. També fets com els de la plaça Tiananmen de Pequín encara ara silenciats. Tots aquests fets haurien de ser coneguts i recordats per tothom per a que l'odi cap a altres pensaments o comunitats no se'ns apoderi mai de nosaltres en moments de conflicte. 

Porta de la mort. (com se la coneix)

BRATISLAVA, ESLOVÀQUIA

Em dirigia cap a Viena però, veient el mapa, vaig veure tant tant a prop Bratislava que em vaig dir; anem a fer una ullada. I ha estat una bona decisió. És una ciutat petita i molt maca i està rodejada de boscos i rius, i com que ja estava una mica fart de ciutat vaig voler veure unes ruïnes que hi ha en una de les muntanyes que hi ha prop. 

Vista de un dels carrers.

Ruïnes d'un dels castells.

Posant-me a la pell de l'època medieval.


  Torre de vigilància al riu.

I fins aquí la entrada d'avui! Demà al matí agafo el bus cap a Salzburg a veure que em depara aquella ciutat. Per acabar volia donar un parell de dades interessants: El passat dimecres va fer exactament mig any que dura aquest viatge, com ha passat de ràpid... Per altra banda i en referència a aquest blog, aquest cap de setmana s'ha arribat a les 10.000 visites així que molt contents i agraïts que ens aneu seguit! :)

Una abraçada molt gran i fins d'aquí molt poquet!!

dilluns, 18 de juliol del 2016

Indonèsia

Hola de nou! 

Per fi he pogut trobar un wifi decent per poder actualitzar o ensenyar-vos les noves vivències que he tingut al llarg d'Indonèsia, que no han sigut poques.
La visió en general que em vaig fer al arribar a Jakarta no va ser massa bona la veritat, però vaig decidir marxar ben ràpid d'aquella gran ciutat i començar el recorregut per Java passant per Pangandaran, Yogijakarta i Bromo. Només he estat en tres punts a Java, la meva intenció era estar-me més temps i gaudir de terres de volcans però la corrupció  i les màfies que hi han a aquesta illa em van decepcionar...et fan pagar per tot i ademés són uns maleducats i uns irrespectuosos si no vols pagar...com a mínim aquesta va ser la meva experiència i sensació.
Tema allotjament fins ara no he tingut problemes i les habitacions són molt bones  (llàstima que no tenen masses dormitoris per a què em surti més econòmic). 
En general Java no és una illa que recomani, excepte Pagandaran que és, per mi, un dels millors llocs que he vist fins al moment en tot el viatge! i és dels únics llocs que tornaria i per estar-me un mes sencer o més. Ara us exposo tots els llocs més detalladament amb les experiències que vaig tenir.

Jakarta

De Jakarta no tinc res a dir més que és un caos de ciutat i molt grisa i aburrida, sense res a fer, i era tan aburrida que no vaig ni fer ni una fotografia. Això si, un dia amb un francés que vaig conèixer, vam anar a un parc d'atraccions del costat per passar l'estona. És l'única cosa que recomanaria d'allà i la veritat que era força divertit el parc, ni de bon tros com el Port Aventura però suficient per passar una bona estona.

Pangandaran

Aquí em va costar moltíssim arribar amb transport públic i el trajecte es va fer molt llarg des de Jakarta, vaig arribar a les 2 de la matinada i és clar, posa't a buscar lloc per dormir a aquesta hora...
Al dia següent em vaig despertar que no sabia ni que tenia la platja al costat i només treure el cap per allà ja les vaig veure, unes onades enormes i ple de xiringuitos que et venien o llogaven taules de surf per anar-hi, total que m'hi vaig llençar! que ja ho trobava a faltar. Aquell dia per això les onades estaven enormes i era molt difícil entrar. I dia rere dia vaig estar surfejant en aquell petit poble amagat de Java durant una setmana. Aquí tenia la intenció de visitar més coses però la gent local era encantadora i el surf el tenia cada dia davant de la porta del allotjament, total que em vaig quedar aquí amb ells, fins hi tot vaig entrar a les seves cuines per fer menjars típic d'Indonèsia,com per exemple: el Bala-Bala (una friturade verdures) o el Gado-Gado (un plat de verdures amb tofu i tempeh amb una salsa de cacahuets espectacular), allà vaig conèixer els locals més divertits i simpàtics que em faràn tornar algún dia a Pangandaran.

PD: altre cop no tinc fotos dins de l'aigua perquè no tinc càmara aqüàtica.

Onades del primer dia

Xiringuitos de la platja

Amics locals :)

Locals fent surf, són uns cracks

Yogijakarta

Una ciutat gran però on tots els motxillers ens reunim a la mateixa zona i hi ha un ambient molt és animat que el de Jakarta. Aquí és on em vaig enterar que per visitar tot el que volia visitar sabia de pagar i uns preus exagerats, a més a més era impossible saltar-te els controls com en altres llocs. Per sort aquí vaig conèixer a uns catalans i vam anar a visitar els temples més famosos tots junts i gràcies a ells vaig poder passar amb un carnet d'estudiant dels seus, ja que són i seràn futurs metges. 
PD: Els temples eren molt bonics però per res valien el preu que marcaven.

Temple de Borobudur

Lleons guardians

Buda reposant

Temple de Prambanan

Runes del temple

Entrada als temples hindús! entre ells el de Shiva (central)


Bromo

Aquí va ser una tortura arribar des de Yogijakarta ja que el bus va tardar 17 hores en arribar i com sempre vam arribar a les 2.30 de la matinada, on ens van aparèixer dos tios dintre del bus demanant l’entrada al Parc Nacional, però com sempre era una màfia, i la gent del bus; que eren turistes, van pagar sense dubtar un preu exegerat! em van començar a presionar per pagar ja que volien veure la sortida de sol i que havien pagat per veure-ho; i entre aquests i les màfies em van començar a posar nerviós i en aquell moment vaig notar un malestar en el que ja no volia estar més allà, però al final vaig pagar la meitat de preu de “l’entrada” i vaig pujar a veure la sortida del sol i al baixar vaig agafar un bus per marxar ràpidament d’allà, on no em sentia a gust. Vaig marxar fins al poble on s'agafa un ferri per entrar a Bali. En resum una decepció tot Java. He de dir que la sortida del sol però, va ser impresionant i molt bonica amb la vista del volcà.

Volcà de Bromo

Mateix volcà amb diferent llum

Caldera del volcà

Bali - Pemuteran

Al arribar a Bali em vaig dirigir al nord, concretament a Pemuteran, que sabia que no era tan turístic i on em retrobaria altre vegada amb el grup de catalans que aquest cop m’acollirien i seguiriem part del viatge junts i els hi estic molt agraït perquè són una colla mol maca i agradable.


Platja de Pemutaran

Tots junts :)

Amed

Un altre poble al nord de Bali. Les distàncies aquí a Bali es fan més soportables, ja que no hi ha tanta distància entre pobles. La gent és molt més amable i simpàtica. Amed és un poble on regna la tranquil·litat. Les platges són molt boniques i si agafes una moto i vas visitant els pobles del voltant el paisatge és agraït. Aquí vam aprofitar també per fer un snorkel i també on ens vam retrobar amb uns nois vascos que vam conèixer a Yogijakarta.


Disfrutant de la tranquil·litat al mar

Monolito que em vaig dedicar a fer

Una de les postes de sol més maques que he vist mai

PD: A aquestes alçades ja començo a estar cansat de fer fotografies i com els catalans porten bona càmera utilitzo les seves fotos.

Lombok

És l’illa del costat de Bali on vam anar després d'Amed; al arribar ens vam trobar altre cop amb dificultats ja que el ferri et deixa en un lloc on la màfia local s’ha instal·lat allà i és l’única manera de poder agafar un transport...vam aconseguir-ne un a bon preu, el màxim que vam poder escurar. Vam arribar a Kuta un petit poble amb força vida pels voltants i amb un ambient més “surfer”. Ara bé per anar a les platges vam haver d’agafar moto per poder-hi arribar. El primer dia vam anar a la platja de Selong Belanak, una platja de sorra ideal per fer surf per principiants, ens hi vam passar tot el dia. El segon dia ens vam dirigir a Geropuk (només dos del grup) on d’allà vam agafar un barco que et porta la zona d’onades i saltes a l’aigua directament ja per agafar onades, aquí haviem de vigilar més per no tocar amb el coral, ja que si et posaves de peu el podies tocar, ara bé, unes onades ben bones i boniques, llàstima la quantitat de gent que hi havia. Ah! i és increïble la d’espanyols i catalans que ens agrada el surf, estava a petar dels de casa nostre, gràcies, perquè sempre es surfeja millor amb companyia. 


Disfrutant de les platges i les seves postes de sol

Platja de Selong Belanak

I per fi, aquest si que sóc jo! A la platja de Selong Belanak

Gent local tocant música en un xiringuito a la vora del mar

PD: De Geropuk no tinc fotos ja que ens vam dividir amb el grup i des de l'aigua altre cop no puc fer fotos. També vull afegir que Bali i Lombok valen molt la pena, és totalment diferent a Java, però és clar, això va a gustos també. Donar gràcies també al grupet de catalans per acollir-me i fer un viatge més agradable. Ara ja sóc altre vegada a Bali a la costa sud! Aprofitant la última setmana que queda fent més surf! 

PD2: Em sap greu no haver pogut actualitzar abans però les connexions han dificultat l'accés a internet. 

En fi, doncs fins aquí quasi tot el que he fet d'Indonèsia, ara ja l'última part serà ben curta i pot ser l'hauré de fer des de Barcelona. Molts petons per tots i ens veiem aviat, molt aviat. :)